Enguany es commemoren els 60 anys de l’assassinat de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència dominicana contra la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. Fruit d’aquest terrible episodi, al primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981, es va declarar el 25 de novembre Dia Internacional per a l’eliminació de la violència en vers les dones.
Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits sensibles al tema, per a erradicar les violències masclistes, i és evident que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort.
El motiu rau en la desigualtat que encara existeix entre homes i dones, que prové del patriarcat que encara impera a la nostra societat i que situa en una situació jeràrquicament inferior les dones vers els homes. Una desigualtat que malauradament comporta una manca de llibertat i de recursos que condiciona la vida de les dones: altera la dinàmica quotidiana, obliga les dones a modificar trajectes per tornar a casa, les obliga a renunciar a vestir segons com, a anar a segons quins llocs a determinades hores i les converteix en víctimes d’assetjament als llocs de feina o espais comunitaris. Una manca de llibertat i dels mitjans materials que la majoria dels homes no pateixen.
Malauradament, amb la Covid-19 i el confinament que ens ha tocat viure per fer front a aquesta pandèmia, s’ha vist incrementat el nombre d’agressions per violència masclista. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en què s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social, l’augment del teletreball, l’ús del món virtual amb la violència digital i l’assetjament a través de xarxes socials.
Per això no ens hem d’aturar. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de dones, nenes i adolescents amb finalitat d’explotació sexual o altres.
És per això que, avui, tornem a ser aquí. Per condemnar i denunciar una vegada més qualsevol classe de violència masclista vers les dones. Són moltes les dones que ja han denunciat assetjaments, són moltes les dones valentes que han plantat cara a aquestes situacions. Les dones, però, no volem haver de ser valentes, volem ser lliures. Lliures per decidir per nosaltres mateixes, lliures per poder viure amb igualtat de condicions, lliures per decidir sobre el nostre propi cos.
Creem xarxa, potenciem la sororitat i l’apoderament.
Juntes som més fortes.