Magda Rodó: “La Festa Major, jo no me la perdo”.

Ja torna a ser aquí la Festa Major. Diria que no me n’he perdut cap…

De petita recordo l’embalat a l’actual plaça Lluís Companys i el bar al costat, regentat pel Fuster i l’Assumpta. També recordo les ballades de l’Esbart dansaire en aquell escenari de fusta que, a vegades, feia molt soroll i trontollava una mica… però no era excusa per no donar-ho tot i fer sortir les hores i hores d’assaigs dels dissabtes a la tarda al local del Sindicat. L’ànec de la iaia Elvira també un clàssic de la Festa Major. A Cal Tio per la Festa Major es menjava ànec i encara se’n menja ara, la mare any rere any cuina l’ànec a la greixonera al forn amb canyella i un bon raig de conyac. L’olor és característica i també fa Festa Major.

Llavors va arribar la Festa Major a la Pista, ja era més grandeta i en recordo les orquestres plenes de llum i de vestimentes amb lluentons que feien omplir la pista de balladors… a la primera part tocaven valsos, passos dobles, tangos,… (cançons per ballar “agarraos”, vaja) i la segona part l’omplien de cançons més modernes pels més joves. Recordo parelles de ball que semblaven tretes d’un programa de la televisió… se sabien tots els compassos de les melodies i ens deleitaven amb els seus balls completament coordinats. Tots els balls de nit s’acabaven amb crits de “manisero, manisero” per part del públic, en referència a la cançó del mític Antonio Machín, i l’orquestra no podia baixar de l’escenari si no la tocava. Tot un clàssic de la Festa Major d’Ullastrell, el Manisero!!!

En aquella època es va començar a gestar la Festa Major jove que es feia al local del Centre de Joventut d’Ullastrell, ja a l’edifici del Casal. Els viatges eren continus, des de la Pista per veure i saludar els pares i els avis, a la festa jove que tant havia costat d’encabir dins del programa “oficial” de la Festa Major i cap al Pub (actual local del Racó) on també hi passàvem molt bones estones. Quins temps i quins records… i segur que me’n deixo molts… l’espectacle del Casal, l’any que els de l’Esbart vam portar el Bar per fer calers per anar a Finlàndia, el pregó de Mossèn Ballarín, alguna batussa entre joves o no tan joves, la creació dels geganters, primer amb la Serralavella i més endavant amb el Bacus, l’ofrena floral del dia 15 (dia en què havíem d’estrenar vestit, sinó, no era Festa Major), els anys que vam engalanar la Plaça Sant Miquel on fins i tot s’hi va organitzar un concert… quin goig que feia aquell dia, tan plena de gent!

Els temps han canviat i la Festa Major també. Diguéssim que ha evolucionat i cadascú que jutgi si cap a bé o cap a no tan bé. Però el que sí que tinc clar és que JO NO ME LA PERDO!

Magda Rodó Rodó

Regidora de JuntsxCat Ullastrell


Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s